El valor de la nostra història

Bàsquet des de 1933

Som un club de bàsquet nascut el 1933 al barri del Fort Pienc de Barcelona. Una entitat amb més de 85 anys d’història i un gran bagatge esportiu i social, reconegut per l’Ajuntament de Barcelona amb la medalla d’honor de la ciutat.

Avui, el club té 33 equips (18 de masculins i 15 de femenins) i 4 escoles de bàsquet que també es gestionen des del club. Això implica un teixit social d’unes 400 famílies, fet que ens converteix, més enllà d’un club esportiu, en una entitat social i que serveix com a punt de trobada.

La filosofia del club és clara: «cap infant que vulgui jugar a bàsquet es quedarà sense equip al Roser». La metodologia també ho és: aprendre a jugar a bàsquet a través de valors esportius però, sobretot, humans, de manera que el treball en equip, el respecte i l’empatia es converteixen en pilars fonamentals de l’aprenentatge.

Aquesta manera d’entendre el bàsquet i el seu ensenyament és compartida per totes les persones que treballen pel club, moltes de les quals formen part de l’entitat des de ben petits, i que, per tant, han crescut amb aquests valors, fet que fa molt més fàcil transmetre aquesta manera de fer i passió pel bàsquet.

El nostre objectiu és desenvolupar habilitats físiques i tècniques del bàsquet sense oblidar transmetre als nostres infants l’esperit d’un equip de barri i l’estima per aquest. Treball en equip, consciència social, motivació i sempre seguir endavant.
Benvinguts al Roser.

El club de bàsquet roser i el barri de fort pienc

Abans del naixement d’aquest barri, un nucli de cases al voltant de la carretera de Ribes, primer amb el nom de Fort Pius i posteriorment amb el de Fort Pienc, el C.P. Roser, a través de la parròquia, va muntar una pista de bàsquet darrera l’església on el nens del barri ja practicaven aquest esport.

El barri, que va anar agafant personalitat durant el franquisme, era un lloc d’empreses industrials i tallers petits. L’estació de la Renfe, anomenada del Nord, i els tallers ferroviaris ocupaven gran part d’aquest territori. El CP Roser prosseguia en la seva tasca d’entrenar i formar a nens i nenes del barri. Sempre amb la mateixa pista de ciment i a l’aire lliure.

Durant la dècada dels setanta del segle passat, en una Transició a la democràcia plena de reivindicacions als barris, el Fort Pienc va sol·licitar una pista municipal però la seva demanda no va tenir resposta. Després de l’efervescència social, a la dècada dels vuitanta, molts barris de Barcelona van aconseguir equipaments civils i esportius. El CP Roser cada vegada tenia més equips i novament, el barri del Fort Pienc, es va quedar fora d’aquest repartiment.

Davant d’aquesta situació el club, a l’any 1986, posa en marxa uns dels objectius que de sempre s’havia proposat: l’escola de bàsquet. Amb el vist-i-plau de la Federació, nens i nenes entre els 7 i els 14 anys, procedents en la seva majoria del barri i de les escoles properes, inicien la seva formació com a jugadors però també com a esportistes de futur, amb l’idea de superar-se i sobretot sentir-se orgullosos de formar part d’un club com el Roser. S’havia començat a fer cantera i aquesta formació de jugadors donaria els seus fruits anys més tard. Al mateix temps el club també era un centre social amb activitats lúdiques i culturals.

Un dels problemes que ha patit de sempre el Roser ha estat el no tenir aquest pavelló i una pista coberta. La pista de bàsquet, darrera de la parròquia, era ja insuficient per poder competir a un nivell més alt.

Aquest tema va poder solucionar-se de forma parcial llogant una pista a l’equipament de l’Estació del Nord pels equips sèniors, tot i que les despeses van anar en augment, greu problema per un equip modest que rep una subvenció a totes llums insuficient. Tampoc va rebre per part de l’Administració local solucions per tal de construir un pavelló, com efectivament havia passat en altres llocs de la ciutat amb equips similars al Roser. A la dècada dels noranta el Fort Pienc, denominat “la ventafocs de l’Eixample”, es atesa en les seves reivindicacions i es transforma en un barri ja important amb equipaments, així l’Illa Fitxet acollia un centre cívic, una biblioteca, una residència i una escola de primària i una guarderia. Però novament el desitjat pavelló municipal queda descartat..

A la dècada del 2000 les relacions amb la parròquia i el Bisbat de Barcelona s’agreugen. Una relació que feia anys que estava trencada i on l’església no considerava ja necessària la participació de les activitats socials com a centre parroquial, ja que no li reportava feligresos a l’obediència catòlica. Comença a la ciutat comtal l’expulsió d’entitats civils que feien servir les dependències de l’església per a les seves activitats. Grups de tota mena resten al carrer sense un local on poder portar a terme les seves activitats.

El Roser que tenia llavors 24 equips i mes de 300 esportistes, la majoria del barri, es troba de cop al carrer a l’any 2012. Amb la ajuda del Districte aconsegueix unes pistes situades a sota del pont de Marina per les quals també te que pagar un lloguer. Com a centre social comparteix un local municipal al final del carrer Ali Bei, però la separació de la pista de bàsquet de la seu social trenca d’alguna manera l’esperit i la convivència entre jugadors, entrenadors i pares. Aquell ambient de barri i d’activitats socials, tot i que algunes d’elles continuen fent-se, va minvar d’alguna manera la trajectòria d’un club de barri. Moltes promeses, un projecte frustrat de pavelló a la Meridiana i el Roser, ara com C.B, novament sense pavelló.

Darrerament la remodelació de la plaça de les Glories semblava una nova oportunitat per dotar d’un equipament al Roser i al barri. Projectes i promeses en aquesta complicada remodelació de la plaça han fet que el possible pavelló de bàsquet, que es tenia que compartir amb els barris veïns, ha quedat novament en no res. Quantes dècades més tindrà que esperar un dels club de bàsquet més importants de la ciutat i amb més de vuitanta-cinc anys d’existència aquest equipament?. En la temporada 2018-2019 el club compta amb …equips i més de…..esportistes.

El Roser es més que un club, una gran família d’amics i amigues que han sabut unir cultura , esport i amistat. Ha estat capaç de crear lligams que segurament duraran tota la vida, gaudir de les victòries, aprendre de les derrotes i créixer en les adversitats que el dia a dia ofereix una entitat com la nostra. Els nens tenen un aprenentatge que no trobaran ni en l’escola ni en la família, una pedagogia que només es por trobar en un club com el C.B. Roser al barri del Fort Pienc.